Aquesta és casa meva!

de Leonardo Fernández

al Vestíbul del 2 al 30 de novembre de 2011

…”és irrellevant l’aspecte que pren l’arquitectura sense gent, allò que realment importa és l’aspecte de la gent en ella”.

Bruno Taut

La reflexió arquitectònica i la mirada ètica – estètica de la fotografia, convergeixen en el particular llenguatge que defineix el projecte Aquesta és casa meva!, projecte que pren com a epicentre el tema de la identitat i apropiació de l’espai en els habitatges col·lectius.

Com ja sabem, els fluxos migratoris que Catalunya va absorbir al llarg dels anys cinquanta, seixanta i setanta, van requerir la construcció de grans polígons d’habitatges ubicats en les perifèries de la ciutat de Barcelona. Fills d’una mala interpretació del moviment modern, aquests grans blocs d’habitatges es van construir deixant de banda qualsevol tipus d’implicació social, històrica o cultural, fonamentant els seus criteris de construcció en raons de racionalitat constructiva i especulació econòmica. Per tan, aquesta repetició gairebé clònica d’edificis i tipologies va significar la construcció de milers d’habitatges gairebé idèntics en tota l’àrea metropolitana de Barcelona, i com a conseqüència, es va produir una pèrdua de la identitat individual i col·lectiva, així com una deconstrucció del concepte indret.

Aquesta és casa meva! retrata la manera en la que es produeix la identificació i apropiació dels habitants amb els seus habitatges. La disposició, quadres, cortinatges, fotografies familiars i tots els altres objectes personals, així com les modificacions de caire més arquitectòniques com poden ser l’eliminació d’un envà o la reforma integral de la cuina, ens mostren com viuen les persones i quines han estat les eines a través de les quals s’ha realitzat aquesta apropiació. Recordem que un habitatge no és el mateix que una casa. La casa és aquell habitatge que els seus ocupants senten com a seu i on és possible un arrelament social i cultural. És doncs molt més que quatre parets i un sostre que protegeix del fred, és un refugi físic i moral, un lloc propi on cada un de nosaltres decideix com vol viure. Podem dir doncs que el resultat d’aquestes modificacions són una viva representació dels seus ocupants, així com una crítica a l’arquitectura de l’habitatge en relació a les seves pròpies necessitats funcionals i espirituals.

L’escriptor Mario Praz anomena Stimmung a la sensació d’intimitat que crea una habitació i els seus elements. Stimmung és una característica dels interiors dels habitatges que té menys a veure amb la seva funcionalitat que no pas amb la forma en la que l’habitació expressa el caràcter del seu propietari, la forma en la que reflexa la seva ànima, com diu poèticament Praz.

Les fotografies d’Aquesta és casa meva! han estat preses en els barris de Bellvitge, La Verneda, Sant Martí, Ciutat Cooperativa, Sant Ildefons, Vall d’Hebrón, Canyelles i Ciutat Meridiana.

amb el suport de

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers

%d bloggers like this: