La fi del món

6ena Trobada Internacional de Fotografia Estenopeica

Exposició col·lectiva a la Sala Cava i la Sala Golfes
comissariada per Marie-Noëlle Leroy
del 26 d’abril al 26 de maig de 2012

ooo


Montserrat Altamiras Corderroure


Tot té un final i sense adonarnos caminem cap a ell.
Tots fem un viatge, un viatge cap al final, cap al nostre final.

ooo

Delio Ansovini

Les advertències de la imminent arribada del dia del judici final venen de lluny i fins avui, són nombroses i freqüents. Moltes religions, incloent les tres religions abrahàmiques, creuen en l’Apocalipsi, amb diferències bastant borroses al voltant dels detalls de l’esdeveniment real. En els conflictes actuals entre el pensament secular i fonamentalista, un Apocalipsi es converteix en una força dinàmica en el món febril de la política. De tot això seria millor discutir amb un got de vidre a les seves mans!

ooo

Alain Bacouël

He volgut fotografiar el final d’un món industrial a França .Quan els locals o les màquines són menys rendibles, massa velles o més adaptades, no transformem  no reemplacem, ens abandonem al nom de la sacro santa rentabilitat i dels profits dels accionistas.

Sheila Bocchine

El «Final del Món» és un sentiment personal d’ansietat, de les idees en flors, que no portaran mai les seves fruites. Tinc la impressió que els ocells cantants en les seves boniques gàbies deuen conèixer millor aquest concepte. No poder desplegar les seves ales, és també el final del món!. Visito sovint Yuen Po, el carrer dels ocells de jardí a Hong Kong per parlar i alimentar els ocells. Estic gairebé segura que ho sabré en un futur proper!

Dianne Bos

El final del món o el començament de l’univers?
Gràcies a les propietats de la llum i de l’esténope, una galaxia d’imatges ha creat explorant el començament o potser el final de l’univers. El tipus de font lluminosa escollida és important, perquè cadascuna és una metàfora forta d’ella mateixa. Les espelmes tenen un significat religiós, la bombeta és sovint utilitzada per representar « idees brillants » i seguro que E = *MC2 resumeix tot l’univers. Quan aquests objectes s’han presentat com la font possible de la llum de les estrelles – de les restes del big-bang o de les fitxes de la voluntat divina – esdevenen una declaració d’ humor quant a la nostra pròpia religió i/o creença científica en relació amb el final del món o el començament de l’univers.

Daniel Bouzard

En un entorn més i més hostil, un dia, mentre que el curs normal de la vida es desenrotlla : trobades, família… hi ha una ruptura del cicle. L’home desapareix i no subsisteix més que el mineral.

Luigi Brisso

Fi del món en un port llunyà, Valparaiso, Xile, real fi del món. Un lapsus de temps perdut, entre les persones que transiten d’un costat a un altre del món, contemplant poeticament el que pot ser l’últim any del planeta, de les seves vides, de la màgia, del present. Els ports són sempre benvingudes i comiats, principis i FINALS

Benoît Capponi

Jocs de ciutat.
Són bonics i funcionals, impersonals i artificials, aquests jocs en els parcs urbans. Estan com el símbol d’un final d’aquest món, d’aquest combat perdut contra una certa modernitat: individualisme i aïllament guanyen el terreny sobre maneres de conviure més tradicionals, de la solidaritat simple, en espais que els habitants no poden apropiar-se més. Aquests jocs són una temptativa patètica de proporcionar a tot preu un suport de joc pels nostres nens en aquestes zones urbanes deshumanitzades.

Gerard Colin i Jacques Piette

Com a La Peste
En referència a l’obra d’Albert Camus, hem desitjat evocar el retorn possible d’aquest flagell de l’absurd, La Peste, ancorat d’una energia negra al més profund de cada èsser humà. Cara a aquest mal insidios, mortifer i destructor de l’espècie humana, Camus convida a resistir, a fer una prova de lucidesa i a trobar al més profund de nosaltres mateixos la força solar de vèncer-ho. Bonic missatge d’esperança.

Marilyn Davis-Moore

A cada final inesperat hi ha caos, conflicte i una demanda instantània de canvi. Aquesta sèrie de fotografies pinhole digital descriu l’emoció humana que és demanada per sobreviure. És el meu primer intent d’autoretrat amb una càmera pinhole.

Sabine Dizel

Cares de pena, 2012
La història comença amb boniques i enigmàtiques cares d’ulls tancats pacientment recollits en les pàgines dels periòdics, tancats en el misteri de les seves sons de paper. Els efectes combinats de projecció fotografiat papers, de la llum i de les distorsions pròpies de l’estenop, les debilitats del sensor de la càmera fent front a aquestes condicions especials, han contribuït a apropar aquestes figures d’emmascares – mortuories? L’aprovació en blanc lletós, negatiu, la dolçor gran de paper de no-teixits seleccionades per imprimir en aquestes fulles de rastreig de digital estenopeica imaginar en aquests cares absents, evanescents, les ànimes mortes. La fi del món evocat aquí és, per tant, aquesta absència inimaginable, final de tot el món.

Nick Dvoracek

Resulta que la fi del món no és molt dur d’empassar després de tot.

Odile Gicquel

Com a esperit vagabund, “després del 21 de desembre de 2012,” encara endevino el meu fantasma en la nostra terra sense aigua, resseca, les nostres ruïnes … Té aquest viatge un final ?

Guy Glorieux

Quan penso sobre el final del món és en aigua en el que penso. El retorn de tota vida d’on va emergir fa més de 3 bilions d’anys. Les imatges finals de la pel·lícula “A la platja” d’Stanley Kramer vénen a la meva ment, quan el durar els últims éssers humans vaguen en la platja incapaços de protegir-se dels núvols radioactius que van a la deriva de l’hemisferi del nord devastat per la guerra.

Grabe miR

Els meus AMICS … sovint els trobo a faltar.
Des del 8 de maig de 2011, vaig conduir gairebé 5,000 milles a través d’Europa per visitar la meva germana.
En el meu viatge vaig conèixer molts dels meus amics que rarament veig. Els trobo a faltar sempre molt. També vaig conèixer molts amics nous.
Però per sempre trobaré a faltar la meva Germana…Ha perdut la seva batalla contra el càncer.
Vaig parar aquest projecte des del 7 de setembre de 2011

Matthias Hagemann

“Rèquiem” és una sèrie que reflecteix el silenci dels cementiris de Barcelona, Montjuïc i Poble Nou. Fer front a l’impacte de la mort, provem de tallar els nostres sentiments de dolor gravats en la pedra – preservar-los per l’eternitat. Però el temps comença a erossionar fins i tot aquestes escultures i el nostre control tènue damunt l’existència desapareix per segona vegada. La Càmera Obscura retrata aquestes tombes amb la intimitat d’una abraçada propera i el fosc alé de d’oblit.

Pawel Janczaruk

 “El temps de naixement, vida, temps de mort”

Marianna Jaszczuk

Què significa exactament la fi del món? Per a cada persona és alguna cosa diferent. Sempre quan jo penso sobre aquest tema en la meva imaginació apareixen els paisatges destruïts, tot dividit en petits trossos i sense ordre.

Marcin Jedynak

Cada dia fem tasques senzilles, iguals.
És fàcil, diversió, cap mal vindrà a nosaltres.
Sembla que ha de ser sempre així.
No sabem quan ens trobarà el final,
…no volem saber… 3,2,1, 0, el final i el començament …1, 2, 3…

Jesús Joglar

Un cementiri representa l’última destinació de la nostra existència. Des d’un punt de vista fotogràfic és un lloc apassionant per les possibilitats estètiques que presenta, tant des del punt de vista de les obres escultòriques que generalment alberga, com pels enquadraments, composicions, contrastos, etc… que es poden obtenir.

Lena Källberg

He utilitzat caixes de pel•lícules 135 i paper fotogràfic per aquesta sèrie. Els negatius sobre paper són ampliats tradicionalment al laboratori. Perquè els negatius són petits, la superficie de la còpia agafa la textura segons la manera que la lluma atraviesa el negatiu de paper.  Aquestes imatges estan impreses a la pel•lícula lith, mètode que suprimeix igualment molts detalls. El resultat és una represenatció bastant tosca d’aquestes cases, que podrien ser  edificis buits trobats en qualsevol ciutat, quan s’apropa la fi dels temps.

Gregg Kemp

Molta de la meva fotografia implica la creació d’abstracta i surreal de mons alternatius. Moltes d’aquestes imatges presenten escenes de decadència. Faig càmeres que dissenyo per a que es degradin amb el temps i llavors amb exposicions llargues aconseguiexo que les càmeres comencin a descompondre’s durant l’exposició.
El negatiu de paper també es degrada en la càmera i el tema de les imatges sovint és la decadència en el món natural. Aquestes imatges mostren una imatge distorsionada, torçada i un món turmentat.

Patrick Lallemand

Abans d’haver de separar-me d’aquesta casa familiar, naturalment que vaig escollir fer aquesta sèrie de fotos amb un càmera pinhole. Les exposicions molt llargues s’adequen a l’entorn d’aquest país, sense urgència, sense soroll, sense estrès. Disparant quiet i *serene per una pàgina de tombant. La última pàgina que al fons té escrit la paraula Fi.

Gaizka Merino Tsutsui

He volgut reflectir la fi del món buscant llocs inhabitats i inhòspits de la geografia balear. En alguns llocs encara hi ha rastres de persones, però tots són paratges en els quals recentment, la humanitat ha deixat d’existir.

Caroline Michaud

El dia de l’aniversari de la Laura, Nina li ofereix una planta. Però l’aire contaminat esdevé poc a poc irrémédiablement irrespirable. Els dos adolescents es protegeixen amb màscares, fugen en el bosc però malgrat la màscara d’oxigen, per la Laura el final és pròxim… Un entorn esdevingut inhòspit i estèril pel món vivent i pels arbres.

Steve Parrot

Una sèrie de fotografies representant l’aïllament d’un habitant sobrevivent a la fi del món, fins a que aquest s’esborra també en les restes. Una cara sense sentit. Aquestes fotografies a l’ estenop han necessitat prop d’un any, i afortunadament, he tingut un excel·lent model.

Antonio Prianon

Al principi hi hi havia un final
L’explosió d’una totalitat va crear multitud,
la vida gradualment és convidada,
aguantant en les seves mans el seu taüt,
el final d’un món l’és el final del món?

Jacques Prud’homme

He imaginat el meu final del món en les restes del paisatge miner i industrial de l’àrea de Saint-Etienne on visc. Això és el final d’Un món en un món globalitzat … És el final del món pel l’aspecte crepuscular, desestructurat, caòtic, alguna cosa entre Zola i el Futurisme, com un estrany esfondrament dinàmic. El contrast i les exposicions múltiples són el mitjà plàstic que em van permitir traduir el meu sentit d’aquest final”.

Martin Schub

Havent-hi crescut durant la Guerra Freda, la meva fotografia mental del final ha implicat sempre armes nuclears. He provat de fotografiar el que els nostres últims gestos podrien semblar, mentre fem front a la llum del flaix final.

Guilhem Sengès

“AMAZONES”

“Quan tindrà lloc La fi de Món??? … Gran qüestió, i aleshores, què?
Certesa, ciutats i capitals en primer lloc, serà posat per acomiadar i espasa,
Podrem veure algunes fruites primerenques a tot arreu a través del globus ….
Així que em permet un últim plaer …. són boniques amazones prou armades per estripar-me el meu darrer alé ….

Tiina Tanskanen

La fi del Món: Món de Somnis
És fàcil de visitar aquest món. Només tanca els ulls i tu arribaràs! Cada cop és  diferent. Pot ser el més bonic o pot ser horrible. Però aquest món és extremadament fràgil. Només obrir els vostres ulls i desapareix.

Henry Thomas

Aquesta solarigrafia va ser exposada sis i tres mesos, principalment entre l’equinocci d’estiu (21 juny) i d’hivern 2010 i 2011. El paper ha patit calor, fred i pluja, creant cràters, llunes negres, i esquerdes, mentre que de les manipulations dolentes feien titubejar el sol, il·lustrant l’Apocalipsi de Joan:
Quan va obrir la sisena foca, llavors hi va haver un terratrèmol violent, i el sol esdevenia  tan negre com una tela de crin, i la lluna sencera esdevenia com la sang, i les estrelles de cel descendien a la terra, com les figues que van avortar projectes un arbre de figa doblegat per la tempesta, i el cel es va esvair com un pergamí, rodant, i la muntanya i tota illa van ser arrencats dels seus llocs, […]
Extracte de l’Apocalipsi de Joan, capítol 6
El final del món era ja en l’empremta fotogràfica, fins que la veritat és revelada a l’ull del fotògraf.

Ilya Tishchenko

Aquest treball mostra l’impressió que sentia en una illa al centre de Rússia. Pots passar dies caminant i estar sol, imaginant que ets l’últim en aquest món. Només tu i la natura, illa, aigua, núvols, arbres, lluny de la ciutat, de qualsevol civilització.

Nicolas Turlais

« El moment abans
Set paisatges per un moment, durant un segon. La brillantor del món abans que tot s’atura, on la natura s’està convertint en l’únic poder. Nicolas Turlais vola en aquesta ocasió a través de la seva mirada lúcida gairebé malenconiosa. Un món deshumanitzat en què al final crea la seva pròpia atmosfera. “


Peter Wiklund

Les imatges de la sèrie “Seqüeles” estan preses a les illes sueques de Gotland i Sandon Gotska. He tractat de crear un sentit de la vida en el lloc, amb supervivents que es despertan i tractan de viure en un món on la natura s’ha fet càrrec. Tots ells són autoretrats.

Benjamin Wooten

Aquesta és la terra morta.
Aquesta és la terra dels cactus.
Aquí les imatges de pedra
s’alcen, aquí reben
el prec de la mà de l’home mort
sota les pampallugues d’una estrella que s’apaga.

De Els homes buits, de T. S. Eliot

Aquesta exposició és una coproducció entre l’Espai Fotogràfic Can Basté i el French Pinhole Center

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: