“SUEÑO AMOR SOLA” de Paloma Rodríguez // SALA GOLFES

De 9 de febrer al 4 de març de 2017
1900-3

És una feina d’autor, amb imatges suggerents en les quals l’element poètic és el que articula tota la sèrie. En aquestes fotografies, la realitat limita amb l’imaginat. Són imatges poètiques, oníriques, que ens condueixen al llindar del somni o al territori de la memòria o de l’inconscient, i on aquest límit que ens en separa es desdibuixa. Per la manera en que es presenten i estan tractades, l’espectador té al seu davant una sèrie de fotografies amb “certa” realitat, però que al mateix temps capturen en sí mateixes i de manera moltes vegades evident, una altra realitat velada, imaginada, somiada… de manera que es qüestiona aquest límit entre el real i l’imaginat que es l’aspecte que vibra en cada fotografia.

Es tracta de desdoblar el que és real. La càmera captura el que succeeix i posteriorment, a l’edició, es produeix una conjunció en la qual les imatges dialoguen i originen un nou significat. L’espectador ho completarà amb la seva pròpia mirada.

Dualitats, equilibris i desequilibris, ombres i reflexos, estranys encontres, algun deliri, realitats disfressades, impossibles possibles o viceversa.

Un passeig per la seducció del suggerit, del que no és evident i tot i així sembla obvi, perquè qui mira completi els significats amb les seves imatges interiors pròpies.

Aquestes fotografies són metàfores personals que conflueixen en possibles interpretacions més universals, fent l’espectador partícip d’una mirada particular sobre algunes realitats que tal vegada ell mateix ha somiat o imaginat alguna vegada. Tota la feina té a veure amb el somni i la memòria, territoris que ens proporcionen una informació màgica sobre la nostra realitat; és el poder del poema, sigui escrit, escoltat, contemplat.

Darrere el que veiem, sota el que se’ns presenta amb un aspecte real, s’hi amaguen i filtren les llavors del subsòl, d’altres realitats possibles que discorren paral·leles molt dins nostre: visions, somnis, records transfigurats…

…el dubte planteja l’enigma i la trobada amb el misteri que hi ha dins nostre i que no sempre podem verbalitzar. Per això tenim la fotografia. I la poesia de la mirada.

1900-2

“Mirar a través del ojo de la cerradura. Soñar con los ojos abiertos. Espiar entre las rendijas, desdoblar los pliegues. Visiones y vértigos. Vuelos y buceos. Sombras iluminadas. Horizontes. Estados del alma. Imágenes entrelazadas que susurran enigmas. Senderos subterráneos que se abren al misterio. Hallar sentido en el sinsentido. Abrazar contradicciones. Anhelar imposibles. El sueño, el amor y la soledad danzan apasionadamente recreando otras realidades.”

“Un paseo por la seducción de la imagen poética creada a partir de fotografías. Mirar a través del visor. Soñar con los ojos abiertos.”

Paloma Rodríguez

%d bloggers like this: